Manuel Castells

Cultura i educació, claus per combatre les desigualtats a l'era digital

L’última dècada s’ha caracteritzat per un extraordinari desenvolupament tecnològic basat en tecnologies d’informació i comunicació, al mateix temps que s’ha accentuat la desigualtat social. Però per Manuel Castells no hi ha relació directa entre els dos processos. I la divisòria digital en termes d’accés a Internet es va dissipant. La desigualtat fonamental prové de la diferent capacitat cultural i educativa de les persones per gestionar de manera eficaç l’economia de la informació i la cultural digital. El repte està en la modernització innovadora del sistema d’ensenyament.

CRÒNICA DE LA CONFERÈNCIA

“La idea que existeix una línia divisòria entre els que tenen Internet i els que no és Medieval. El que ens queda ara és la transició generacional”. Qui ho deia és el reconegut sociòleg i economista, Manuel Castells, autor de L’era de la informació, en una conferència que abordava dos grans processos globals: Desigualtat Social i Comunicació Digital, dins del cicle “Combatre les Desigualtats, el Gran Repte Global”, organitzat per la Fundació Catalunya Europa amb el suport de la Caixa, Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Club de Roma.

Internet, diu Castells, és la tecnologia de més ràpida difusió de la història. Actualment es comptabilitzen 5.000 milions d’usuaris i 7.000 milions d’abonats de telefonia mòbil. L’impacte d’aquesta tecnologia és tan gran, que un estudi fet a Llatinoamèrica demostra que les persones posen per davant la capacitat de comunicació mòbil a l’alimentació. És el que Castells anomena la connectivitat permanent.

Però tot i la ràpida expansió tecnològica a nivell global, les desigualtats no només persisteixen, sinó que augmenten. La clau doncs, no es troba en la connexió  per se sinó en com l’utilitzem en termes d’informació, senyals i continguts. És aquí doncs, on la cultura i la comunicació tenen un paper fonamental. “La  desigualtat a Internet va lligada al capital cultural de les famílies”, afirma Manuel Castells. Com va teoritzar Melvin Kranzberg: “la tecnologia no és ni bona ni dolenta, però tampoc és neutra. Com tota eina, necessita un marc d’aplicació”.  

Per gèneres, es produeix la desigualtat no és en l’ús, ja en un mateix nivell educatiuno es detecten diferències, sinó en altres termes. Per exemple, hi ha un biaix sistemàtic antifemení a les escoles d’enginyeria de tot el món. Aquest biaix és encara més important en el món dels hackers, on les poques dones que s’hi mouen no solen revelar el seu gènere. O el món dels videojocs, que representa un 25% del tràfic a Internet, encara és extremadament masculinitzat.

L’expansió d’Internet també ha suposat canvis importants en la manera de treballar i aprendre de les noves generacions. “Què és aprendre en un món en el qual tota la informació està a Internet?”, es pregunta Castells. “Les noves generacions, tenen menys capacitat de memoritzar però augmenten exponencialment la capacitat de recombinar, que és la base de la creativitat. El cervell humà, és molt més potent i creatiu que les màquines”.

Indubtablement,  aquest canvi de paradigma està comportant canvis socials accelerats. La suposada destrucció de llocs de treball és una de les principals preocupacions. Per Castells, es tracta d’un fals mite. Segons diversos estudis, les empreses més avançades augmenten els llocs de treball. Però l’increment de productivitat que permet generar nous llocs de treball no l’origina només la tecnologia, sinó que cal una replantejament organitzatiu a nivell empresarial. Segons Castells, és fonamental acompanyar la transició tecnològica d’una transició educativa i formativa. “Hi a dos tipus de treballadors, els autoprogramats, és a dir, persones amb capacitat de resituar-se, de buscar noves ocupacions i els genèrics, que poden ser substituïts per qualsevol altre treballador o eventualment per una màquina”.  Aquesta divisió, és la que fa que tinguem un dels índexs de desigualtat més alts de la història.

BIOGRAFIA

Manuel Castells és catedràtic de sociologia de la Universitat Oberta de Catalunya, catedràtic de tecnologia de comunicació i societat de la Universitat del Sud de Califòrnia, Fellow del St. John's College de Cambridge i Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola de Ciències Econòmiques i Financeres. El seu últim llibre és “Ruptura. La crisis de la democracia liberal” (Alianza, 2018).

DOCUMENTACIÓ