Combatre les desigualtats a les ciutats: diagnosi i propostes

La FCE i l'AMB organitzen la segona sessió de les jornades "Combatre les Desigualtats a la Ciutat".

La segona sessió de “Combatre les desigualtats a la Ciutat”, organitzada per la Fundació Catalunya Europa i AMB, aprofundia sobre les causes estructurals de la desigualtat i les possibles solucions davant d’aquesta realitat creixent i ho feia amb experts de l’àmbit acadèmic i dues alcaldesses de l’àrea metropolitana, Raquel Sànchez de Gavà i Lluïsa Moret de Sant Boi de Llobregat. Aquesta jornada forma part d'un pla de formació compost per 3 sessions dirigit a alcaldes, regidors i tècnics municipals de l'Àrea Metropolitana.

Va obrir la sessió David Murillo, professor de ciències socials a ESADE que mostrava com, a nivell global, es tendeix a un augment de les diferències de renda entre l’1% de la població més rica i el 99% restant. Sobre les causes d’aquest fenomen Murillo apuntava la reducció impositiva i les vies d’evasió fiscal que beneficien les persones amb les rendes més altes i les grans societats mercantils. Aquest fet fa que l’esforç fiscal recaigui sobre les persones assalariades i les petites i mitjanes empreses.

Davant d’aquest increment de les desigualtats Murillo proposava diverses mesures multinivell com frenar el gran poder que tenen les entitats financeres, protegir certs mercats, apostant per una globalització moderada, impulsar un sistema de redistribució del superàvit comercial, crear aliances contra els paradisos fiscals, impulsar governances globals i posar el focus a la desigualtat fiscal.

Marisol García, catedràtica de sociologia a la UB, també va participar en aquesta sessió de “Combatre les Desigualtats” posant el focus en les desigualtats a les ciutats. Per García, les polítiques de redistribució són fonamentals per garantir la justícia social. La professora de sociologia posava èmfasi en el terme d’”innovació social”, entesa com la capacitat dels ciutadans per millorar la soicetat del benestar. En aquest sentit, és important establir un diàleg entre els diferents actors d’una ciutat, entre d’altres, l’administració, el moviment associatiu o el sector empresarial.

També va participar en la sessió Xavier Martínez-Celorrio, actualment assessor de la Ministra d’Educació i FP i membre del CRIT (UB). Celorrio considera que la despossessió econòmica de les classes mitjanes i treballadores són un cocktail que afavoreix l’emergència de l’extrema dreta i les guerres identitàries que camuflen les desigualtats i culpabilitzen la migració.

Davant d’aquests desafiaments, Celorrio considera que els municipis estan molt limitats. Per això defensa que és important que des de l’àrea metropolitana es propiciïn debats sobre innovació i estratègies que permetin lluitar contra l’herència social de la pobresa. També cal que els municipis guanyin en competències polítiques per tenir més capacitat de lluitar contra les desigualtats.

La tercera part de la sessió va anar a càrrec de Pere Almeda, professor de ciències polítiques a la UB i coordinador del cicle de conferències “Combatre les Desigualtats”. Per Almeda, parlar de meritocràcia és parlar d’una fal·làcia. La desigualtat econòmica és generalitzada i té una part inevitable, però els nivells de desigualtat sí que són controlables. Per Almeda, les polítiques dirigides a combatre les desigualtats s’han de portar a terme de forma multinivell. Concretament, a nivell municipal, caldria crear una estratègia integral per la reducció de les desigualtats a nivell municipal que impliqui les diferents àrees municipals, el tercer sector, els moviments socials i sectors acadèmic.

La cloenda de la jornada va anar a càrrec de l’alcaldessa de Gavà, Raquel Sànchez i l’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret. Totes dues van coincidir en la importància de portar a terme polítiques de desenvolupament urbà sostenible, entesa des d’una vessant transversal, tenint en compte factors tan diversos com l’ecologia, els nivells econòmics i social i la participació democràtica.