Frank Moulaert i Marisol García

Barris i ciutats, focus d'innovació social

La innovació social per lluitar contra les desigualtats s'orienta a crear processos i accions que capaciten a la ciutadania, generant noves relacions socials i de cooperació sostenibles i equitatives. La innovació social es centra en les persones com a motor de canvi i desenvolupament i és en les ciutats com a espai urbà i col·lectiu més idoni on la transformació social és possible.

CRÒNICA DE L'ACTE

Els barris i les ciutats són el motor de la innovació social, un fenomen que és una amalgama de processos per incrementar la solidaritat, la democràcia i el benestar. Així ho expliquen els professors Frank Moualert (Universitat de Lovaina) i Marisol García (Universitat de Barcelona), especialistes en aquest fenomen i que van protagonitzar al Palau Macaya la V sessió del cicle “Combatre les Desigualtats: el Gran Repte Global”, que organitza la Fundació Catalunya Europa.

Moulaert sosté que la innovació social actual no pot entendre’s si no és des d’una perspectiva històrica. Es tracta d’un fenomen previ fins i tot a la innovació tecnològica. Durant el segle XVIII, per exemple, la innovació social va ser considerada revolucionària, amb una connotació negativa important a l’Anglaterra d’aquell segle, mentre que els seus contemporanis francesos s’ho miraven amb bons ulls.

Actualment, el paradigma d’innovació social que proposa Moulaert inclou la utilització de mecanismes redistributius per combatre les desigualtats i assegurar uns bons nivells de democràcia. Els barris i les ciutats són els llocs propicis que permeten l’organització de moviments que poden liderar pràctiques d’innovació social, tenint en compte però, que les experiències més exitoses són les que aconsegueixen crear sinergies entre el món empresarial, el polític i el social.

Per això, Moulaert s’ha mostrat molt crític amb el neoliberalisme i l’ha considerat una ideologia “individualista i incapaç de gestionar els recursos públics”. El professor belga també aposta per mesures fiscals que no afavoreixin els més rics i que permetin assegurar un bon nivell d’estat del benestar.

Un dels conceptes claus del paradigma de Moulaert són els anomenats bottom-linked, concretats en l’existència d’un diàleg permanent entre govern i societat civil que permeti una millora de la democràcia i que prioritzi les necessitats humanes per sobre d’altres interessos. És en aquest context que també apareixen les Àrees Integrals de Desenvolupament, que incorporen aspectes com l’economia social o la governança comunitària, amb un especial interès pel sector cultural i la producció artesanal. Aquest tipus d’organització promou la creativitat social, especialment entre organitzacions petites i mitjanes amb capacitat per posar en comú recursos econòmics i socials per tal de generar una activitat econòmica sostenible.

En aquest sentit, la innovació social posa el focus en el món local per afavorir societats més cohesionades  a través d’una varietat d’expressions que tenen en compte aspectes tan diversos com la democràcia, la dignitat humana o la gestió dels recursos financers. 

BIOGRAFIA

Frank Moulaert és professor de planificació territorial del Departament d'Arquitectura, Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Catòlica de Lovaina i presideix el Centre de Recerca d'Espais i Societat de Lovaina a la Universitat. Tambéés professor visitant a l'Escola d'Arquitectura, Planificació i Paisatge de la Universitat de Newcastle.

Moulaert ha iniciat una sèrie de projectes de recerca i desenvolupament sobre innovació social en el desenvolupament territorial. Ha publicat àmpliament sobre temes relacionats amb la globalització, l'institucionalisme, la innovació territorial, l'economia social, la polarització social, l'exclusió social, el desenvolupament integral de l'àrea, el desenvolupament regional, la governança europea i les xarxes socioeconòmiques. Altres àrees del seu interès inclouen la teoria evolutiva i l'ecologia dels parcs naturals. Parla amb fluïdesa en 6 idiomes europeus i ha publicat diverses obres en llengua holandesa, anglesa, francesa, alemanya, italiana i espanyola.

La majoria dels seus treballs recents reflecteixen un enfocament creixent sobre el desenvolupament urbà, així com sobre les dinàmiques institucionals de la innovació social i l'exclusió social que impliquen la necessitat d'incloure la dinàmica cultural, les activitats artístiques i les organitzacions i associacions de l'economia social en l'àmbit de la política social i la planificació.

Marisol Garcia és professora de Sociologia a la Universitat de Barcelona, va estudiar Història Contemporània, Geografia i Antropologia. A la Universitat de Hull va fer estudis de Sociologia i es va doctorar el 1984.El seu treball científic es centra en ciutats, ciutadania, justícia social urbana, identitat, governança i innovació social.

Ha participat com a coordinadora dels equips d’investigació espanyols en l’acció coordinada Katarsis Growing Inequality ans Social Innovation: Alternative Knowledge and Practice in Overcoming Social Exclusion in Europe dins del sisè Programa Macro. També al projecte Social Polis:Social Platform in Cities and Social Cohesion del setè Programa Macro.

DOCUMENTACIÓ