Fundació Catalunya Europa RE-CITY

Nira Yuval-Davis

"La gestió del coronavirus ha posat en relleu les desigualtats i el racisme sistèmic"

RECONEIXEMENT DE LA DIVERSITAT, INTERACCIÓ I PERTINENÇA

"Els col·lectius més vulnerables i els immigrants han estat doblement castigats. Per la pandèmia del coronavirus i per la gestió dels seus governs que s'han preocupat més per salvar les grans corporacions". Aquesta va ser una de les denúncies de Nira Yuval-Davis, sociòloga experta en identitat i ciutadania, en la seva conferència del 8 de juny dins del cicle "Per un futur intercultural" de la plataforma Re-City organitzat per la Fundació Catalunya Europa amb La Caixa, el Club Roma i el suport de l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Malgrat les mesures sanitàries per la pandèmia que van impedir-li viatjar a Barcelona, Nira Yuval-Davis va pronunciar la seva conferència de manera online des de Londres, on és catedràtica i directora honorífica del Centre de Recerca sobre Migracions, Refugiats i Pertinença (CMRB) a la Universitat de East London (UEL). La conferència va ser moderada per Sílvia Carrasco, professora d'Antropologia Social a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

La confluència de dues pandèmies: la Covid i el racisme.

"Actualment estem vivint una època molt extraordinària. No sabem molt bé el que succeirà però tenim clar que res tornarà a ser com abans del coronavirus", va afirmar Nira Yuval-Davis. "De cop ens hem trobat amb què no sabem ni podem planejar el futur, i constantment ens sentim sorpresos, febles, precaris i vulnerables". Un escenari que encara s'ha remogut més amb l'assassinat de George Floyd als Estats Units i les mobilitzacions contra el racisme a tot el món sota l'eslògan "Les vides dels negres importen" (#BlackLivesMatter). Segons Yuval-Davis, això "reflecteix la confluència de dues pandèmies: la de la Covid-19 i la del racisme, a conseqüència de les diferents crisis multifacètiques del neoliberalisme global que van començar molt abans d'aquestes manifestacions. Sobretot, des de l'esclat de la crisi econòmica en 2008".

La sociòloga britànica va fer una radiografia d'aquestes "crisis del neoliberalisme" dins de les quals podem distingir "tres grans dimensions, que s'han construït mútuament i s'han donat forma les unes a les altres de maneres molt diferents i amb diferents intensitats". Aquestes són les tres dimensions o tipus de crisis causades pel neoliberalisme global:

  • Desigualtats socials
  • Governabilitats dels governs
  • Governabilitats dels pobles

Segons Yuval-Davis, de la mateixa forma que les persones reaccionem de manera diferent al virus, "les comunitats també poden reaccionar de manera diferent a cadascuna d'aquestes crisis, i m'atreviria a dir que no som víctimes de la pandèmia sinó de la forma en què els diferents governs i comunitats han gestionat la pandèmia".

Més neoliberalisme, majors desigualtats socials.

L'experta en justícia social va relatar l'impacte del coronavirus sobre comunitats ja castigades pel neoliberalisme que els darrers anys ha augmentat "les desigualtats socials i econòmiques de manera intensa a conseqüència de la desregularització, les privatitzacions i les retallades en el sector públic. Retallades que els efectes de la pandèmia encara han posat més en relleu". En aquest context, va assenyalar el Regne Unit i els Estats Units, com a exemples de governs d'extrema dreta que han hagut de destinar grans quantitats de diners per poder mantenir serveis bàsics com la sanitat, el transport o l'assistència social. "Malgrat això, tot l'esforç ha estat com posar una tireta en una ferida enorme, que no ha pogut evitar la mort de moltíssimes persones, ni el creixement de la pobresa ni la precarietat extrema per a milions d'aquestes".

Davant aquest creixement de les desigualtats, Yuval-Davis va voler distingir entre els diferents tipus de desigualtats que conflueixen segons Göran Therborn, catedràtic emèrit de Sociologia en la Universitat de Cambridge. Es tracta de les desigualtats vitals, existencials i de recursos. Totes formen part de les desigualtats socials i han quedat exposades per la pandèmia del coronavirus.

Les desigualtats vitals es refereixen a les oportunitats que tenen les persones, al llarg de la seva vida, de créixer de manera saludable. S'avaluen a partir de les taxes de mortalitat, l'esperança de vida, la morbiditat i altres indicadors com la salut infantil. "Precisament, durant la pandèmia hem vist com els grups més perjudicats tenien a veure amb l'edat i la gent gran ha estat amb gran diferència la més perjudicada de la població", va explicar Yuval-Davis. En canvi, les desigualtats existencials tenen a veure amb els atributs que constitueixen a la persona, és a dir, l'autonomia, la dignitat, el grau de llibertat, els drets al respecte i al desenvolupament d'un mateix. "Aquí hem vist la diferència entre aquells que s'han pogut quedar a casa i els que no han tingut més remei que acudir al seu treball, fins i tot posant en risc la seva vida", va recordar la ponent. Finalment, la desigualtat de recursos no sols refereix a l'accés als recursos econòmics sinó també culturals i altres tipus de capital social. A més de tot això, cal tenir en compte altres factors de desigualtat com l'entorn urbà o rural de la població, les polítiques dels governs locals, el tipus de governabilitat, o altres factors ambientals, de gènere o ètnic, que també han influït en l'impacte de la pandèmia.

La governabilitat dels estats i el racisme sistèmic.

Yuval-Davis va denunciar també que en països com els Estats Units o el Regne Unit, les comunitats més vulnerables, d'origen negre o immigrant, han estat les més castigades per la pandèmia, evidenciant així el racisme sistèmic instal·lat en la societat. Comunitats que han estat doblement castigades per la precarietat i per la Covid, i que a més han estat oblidades pels seus governs. I és que, segons Yuval-Davis, el neoliberalisme global s'ha preocupat més per salvar les grans corporacions que els seus propis ciutadans: "una vegada més ha quedat demostrat el grau d'interdependència entre els sectors públic i privat, i la falsa creença que no hi havia manera de salvar al món sense salvar al sector privat".

En aquest sentit, va recordar que la sociòloga i economista nord-americana, Saskia Sassen, ha observat com els governs no sols han estat incapaços de representar els interessos dels seus ciutadans, sinó que a més han donat tota la força al poder executiu per sobre del poder legislatiu, fins al punt que alguns parlaments fins i tot han tancat i han suspès la seva activitat, la qual cosa ha generat a més una crisi de governabilitat. "És el poder executiu el que ha gestionat les negociacions, mentre que el poder legislatiu ha tingut molt menys poder i responsabilitats, dins d'un estat amb una privatització creixent".

Crisi de governabilitat dels pobles (governmentality).

Segons la sociòloga i també consultora per a organitzacions com Amnistia Internacional, aquesta crisi de governabilitat (governability) ha causat una crisi de governmentalitat (governmentality). "Molts ciutadans es van creure el model neoliberal segons el qual el seu benestar depenia del seu propi èxit i riquesa. És a dir, que cadascun és responsable de la seva pròpia salut, la seva pròpia riquesa, el seu propi benestar i el seu projecte vital. Però han anat veient que això no es materialitzava, la qual cosa ha conduït a una crisi de governabilitat i de confiança en els seus governs. La gent se sent impotent i abandonada, que forma menys part d'una comunitat política, d'una nació, i que han tingut menys èxit en el procés de construcció d'un govern i d'una política governamental".

Com ja va succeir en altres crisis anteriors com amb l'11-S o la sida, els governs han respost amb un procés de "fronterització" quotidiana o tancament de fronteres, tal com Yuval-Davis relata en el llibre "Bordering" (2019), escrit amb altres autors. "Un fet que demostra el fenomen paradoxal que sota el neoliberalisme les fronteres no han desaparegut, sinó que han augmentat, tant dins dels països com fora i entre aquests. En conseqüència, això porta molts col·lectius a viure o sentir-se atrapats en una espècie de llimbs precaris, en zones frontereres sense cap mena de possibilitat de desenvolupar una vida normal amb drets polítics, civils i socials". Es tracta d'un procés que ha anat acompanyat de l'auge de moviments populistes i nacionalistes amb la finalitat d'expulsar dels recursos de l'estat els ciutadans estrangers i marginar-los en l'àmbit polític, físic i social. Com ja hem vist abans al llarg de la història "culpar als altres i utilitzar-los com a boc expiatori ha estat també una reacció davant la pandèmia. Molt pocs països, excepte Irlanda i Portugal, han reconegut a tots els migrants com a membres de ple dret i a poder percebre una renda mínima com els seus conciutadans".

El "pessioptimisme" davant els desafiaments que amenacen la democràcia.

Al costat de l'enfortiment de les fronteres que està comportant una erosió de la democràcia, Yuval-Davis, va alertar d'un altre gran desafiament: les tecnologies lligades a la Covid-19 que estan desenvolupant governs autoritaris i liberals al costat d'empreses com Google o companyies de reconeixement facial que poden amenaçar les nostres llibertats amb un major control de la població. Un temor ja exposat per l'historiador, Yuval Noah Harari, que adverteix que la pandèmia pot arribar a normalitzar la vigilància biomètrica que permetria a les autoritats vigilar les emocions de les persones, els seus estils de vida i localitzacions. "Això ens portaria a la paradoxa més extrema, un món sense fronteres en el qual opera la tecnologia més eficaç de control de fronteres" va dir la sociòloga britànica.

A l'altre costat de la balança, la ponent va posar en valor la "resposta positiva que ha causat la pandèmia amb el sorgiment de moviments participatius inclusius o de grups d'ajuda mútua en les comunitats locals. Hem de treballar per a desenvolupar polítiques socials i de solidaritat per a aportar canvis. Solucions que tinguin un enfocament holístic i s'interrelacionin. Hem vist molta solidaritat i una gran reacció global contra el racisme i la violència policial arran de l'assassinat de George Floyd a Minnesota. I a Barcelona, en particular, una de les coses que més m'agrada és la cooperació entre els partits polítics i els moviments socials malgrat les seves diferències en molts aspectes".

Nira Yuval-Davis va cloure la seva conferència mostrant la imatge d'una jove negra manifestant-se amb un cartell on podia llegir-se "no sols les vides dels negres són importants, sinó totes les vides". Per això, "tots hem de lluitar, siguem del color que siguem. I hem de canalitzar el sentiment de ràbia i discriminació de manera que puguem aconseguir una realitat diferent, una realitat intercultural", va sentenciar Yuval-Davis.

Finalment, va recordar al filòsof Antonio Gramsci i el seu concepte del "pessimisme de la ment i l'optimisme de l'ànima", i a l'escriptor palestí, Emile Habibi, creador del terme "pessioptimisme". Dues cites amb les quals Yuval-Davis va fer una crida a mantenir l'optimisme, ja que "afortunadament el confinament ens ha demostrat que tenim al nostre abast molts mitjans i instruments per a transformar i desenvolupar tota la nostra solidaritat de manera positiva, per a organitzar-nos millor i actuar com a contrapès al neoliberalisme global".