L'any 2014, el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) posava de manifest que l'activitat humana és la causa principal de l'escalfament global i que el canvi climàtic representa una amenaça immediata i amb efectes potencialment irreversibles. El canvi climàtic és percebut avui com el major repte de la nostra època, els efectes adversos que provoca està posant en risc el funcionament actual del planeta, i el seu impacte amenaça la supervivència de moltes societats i sistemes biològics.
Paral·lelament, l’any 2010 la balança de la població mundial es va decantar definitivament cap al món urbanitzat. El fenomen de la urbanització accelerada, juntament amb el canvi climàtic, estan posant a prova la vulnerabilitat de les societat urbanes amb riscos econòmics, ambientals, socials, geopolítics i tecnològics. A més, les ciutats són les principals contribuents de les emissions de CO2 - el 70% - i representen el 66% del total d’energia utilitzada i, per tant, tenen una responsabilitat clara en l’evolució del canvi climàtic.
Les ciutats han de fer front avui a reptes significatius: des de canvis graduals – augment de la temperatura, pèrdua de biodiversitat i augment del nivell del mar – fins esdeveniments sobtats i extrems – tempestes i inundacions –, especialment a les regions i àrees vulnerables com les ciutats situades en zones costaneres. Els canvis en l’ocupació i l'ús del sòl – com l'expansió urbana i el segellat del sòl – augmenten els efectes de les inundacions, els “heat island effects” i les ones de calor.
Els canvi climàtic genera també una pèrdua d'oportunitats econòmiques, per l’impacte que té en el rendiment de sistemes naturals, essencials en moltes societats, com ara, entre altres, l’agricultura, la silvicultura, la pesca, el turisme, el subministrament d'aigua potable, etc.
La Unió Europea estima que l'exposició humana a la contaminació atmosfèrica provoca unes 350.000 morts prematures cada any, el 90% dels habitants de les ciutats europees estan exposats a concentracions que superen el nivell recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el que comporta seriosos problemes de salut – trastorns respiratoris, asma i afectacions pulmonar, etc.
Però, paradoxalment, les àrees urbanes no són en si mateixes el focus del problema. Les emissions de CO2, poden disminuir significativament – per càpita –a mesura que es densifiquen les zones urbanes, sobretot si aquestes compten amb un model urbà basat en edificis ben dissenyats i espais públics ben planificats, i per tant la ciutat pot esdevenir un entorn atractiu, segur, tranquil, net, energèticament eficient i amb un entorn durador.
A Catalunya les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle han augmentat un 9,2% entre 1990 i 2013. Des de 1950, cada dècada ha augmentat de 0,23 graus la temperatura de l’aire i han disminuït 1,2% les precipitacions. Tots els escenaris climàtics apunten a un augment de les temperatures extremes, onades de calor, nits tropicals i increment de la durada de les ratxes seques. Alhora que hi ha evidència d’un augment de la torrencialitat i de la freqüència dels dies amb pluges molt intenses.
Abordar, doncs, els reptes del canvi climàtic requereix una aproximació omnicomprensiva i demana una reflexió global, per analitzar-ne l’abast i dibuixar nous camins d'entesa en l’espai local en els que serà imprescindible la cooperació més amplia possible de tots els actors i una resposta global efectiva i apropiada. Només una ràpida i ambiciosa reacció produirà resultats a llarg termini i reduirà els costos de les mesures de mitigació i adaptació, i per això serà imprescindible una major cooperació a nivell internacional, però també en l’àmbit nacional, regional i local
Des d’aquesta perspectiva, la Fundació Catalunya Europa es proposa obrir un debat amb els experts internacionals més rellevants, compartir coneixement i experiències amb l’entorn acadèmic que està treballant en l'àmbit del canvi climàtic tractant d’identificar propostes i solucions i amb la resta de ciutats, per finalment, consensuar línies d’actuació i propostes amb l’àmbit polític, econòmic i social.
S'han celebrat 11 conferències del cicle “Fem front al canvi climàtic" amb la participació de reconeguts experts a nivell internacional: Peter Newman, Kevin Winter, Koen de Ridder, Alistair Woodward, John Roemer, Rob Hopkins i Ana Huertas, Sladjana Mijatovic, Stephen Nolan, Kirsten Dunlop, Diana Reckien i Barbara Maher. Cada conferència ha anat acompanyada d’un posterior seminari amb acadèmics i una trobada amb líders empresarials per tal d’explorar els límits del consens. Al final del cicle es van celebrar unes jornades amb acadèmics de diferents àmbits per debatre sobre estratègies per fer front al canvi climàtic.
Al final del cicle, s'ha publicat el document "Propostes per a una transició socioeconòmica sostenible i resilient" Podeu adherir-vos-hi aquí.
